^Ir al principio

Federación Provincial de la Confederación General del Trabajo

 

 

FL ALICANTE PROV

C/ José Reus, 3. Alicante. Tel. 965182211. Fax  965170717. Email: alacant@cgt.es

 

A un any de la sembra de Berta Cáceres

En aquesta carta a Berta Cáceres, Àlex Guillamón, coordinador de l'organització Entrepobles, evoca i contextualitza la figura de la líder indígena hondurenya assassinada fa un any. Avui a les 18.30h hi ha una concentració al consolat d'Hondures

Directa.cat. Àlex Guillamón


Estimada Berta,
No negarem que et trobem a faltar. No t’ho negarem i no ens ho negarem. Perquè també ens hem de permetre la vulnerabilitat de sentir la teva pèrdua. De saber que no et veurem a la propera reunió de qualsevol campanya solidària internacional, amb la teva energia càlida, sòlida i contagiosa.
Però també mentiríem si diguéssim que, un any després, no seguim sentint aquesta teva energia. Com diuen els moviments populars al teu país aquests dies, ara fa un any de la teva sembra. I tant de bo en veiessis el resultat. Tan maldestre ha estat el prepotent càlcul dels assassins de corbata.
Un dia com avui no podem deixar de denunciar el devastador desastre social i humà que comporta el règim polític que et va assassinar. Com acaba de dir la teva família, “els autors intel•lectuals no han estat castigats i no s’han obert línies d’investigació contra la Junta Directiva de DESA... L’Estat hondureny i aquesta empresa mantenen sota el terror i amenaces la població indígena lenca que defensa el riu Gualcarque”. Avui mateix The Guardian publica una investigació que vincula els autors materials amb “serveis d'intel•ligència militar i amb forces especials entrenades als Estats Units”.
Un informe de Global Witness alerta que “no hi ha cap lloc en el que sigui més probable morir assassinat per enfrontar-se a les empreses que destrueixen el medi ambient que a Hondures"
L’organització Global Witness acaba de presentar el seu informe sobre les vulneracions dels drets humans a Hondures, l’inici del qual ja és prou eloqüent: “No hi ha cap lloc en el que sigui més probable morir assassinat per enfrontar-se a les empreses que acaparen la terra i destrueixen el medi ambient que a Hondures. (…) Les víctimes són persones corrents que s’oposen a les represes, les mines, la tala o la agricultura extensiva a les seves terres i han estat assassinades per forces de l’Estat, guàrdies de seguretat o assassins a sou”.

Però oblidaríem una part essencial d’aquesta metàl•lica realitat si no recordéssim que, a l’hora, Hondures és també un bastió de la violència patriarcal: 4.000 feminicidis els darrers quatre anys, amb un 95% d’impunitat. Segons un estudi de la Comissió Econòmica per Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), la taxa més alta de feminicidi (13,3 per cada 100.000 dones). Impossible delimitar on comencen i on acaben les diferents violències, les expressions criminals del capitalisme mafiós i del patriarcat.
Hondures és també un bastió de la violència patriarcal: 4.000 feminicidis els darrers quatre anys, amb un 95% d’impunitat
Tu mateixa series la primera en insistir que no és un fenomen exclusiu d’Hondures, per bé que en aquest país sigui més agreujat, sinó que per tota Amèrica (inclosa, per descomptat, l'Amèrica del Nord) es viu una situació d’escalada de la criminalització de la protesta social, de dimissió dels estats del seu paper de garants de drets, per accentuar el seu perfil de prestació de serveis de diplomàcia i seguretat a favor de les grans empreses extractives.
Fa un mes, el company Tomàs Gómez, que va haver d’entomar el teu lloc de coordinació del COPINH (Consell Cívic d'Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures), es feia present a Munic a l’assemblea d’accionistes de Siemens, en una acció coordinada amb el moviment de solidaritat alemany, per denunciar el paper de l'empresa en el projecte de destrucció del riu Gualcarque.
Un dels compromisos que ens toca assolir des de la solidaritat internacional és fer visible tota la cadena de responsabilitats d’aquesta guerra silenciosa global contra la vida
No cal que ho diguis..., aquest és un dels compromisos que ens toca assolir des de la solidaritat internacional: fer visible tota la cadena de responsabilitats d’aquesta guerra silenciosa global contra la vida. Posar el focus sobre els actors respectables que viuen còmodes romanent a la penombra. I sobre les institucions de la Unió Europea, que, amb tot aquest aclaparador panorama, no veuen cap inconvenient a mantenir les relacions polítiques i comercials normalitzades i, fins i tot, les ajudes amb Hondures.
Però en aquest moment del teu doble aniversari, crec que farem molt millor amb alçar la mirada per damunt de tot això, contemplant per un moment com ha florit la teva llavor per tot el continent. El teu llegat és ja referència i inspiració per a milers de persones, en primer lloc per a milers de dones que lluiten per defensar el seu cos i el seu territori, per a una nova onada d’activisme social que supera l’escissió entre les diferents dimensions de la transformació social i personal. Que és molt més capaç de pensar i viure la complexitat, d’integrar la defensa dels drets dels seus pobles, la lluita antipatriarcal, la defensa dels seus territoris i els béns naturals comuns, o l’antimilitarisme, en un mateix món, en un sol cos.
Aquesta serena, però ferma, radicalitat en defensa de la vida i aquesta visió integral de l’emancipació no les vas inventar ni teoritzar tu, però poca gent les ha portat de forma tan natural i contundent al terreny de l'acció en tot el seu camí com tu, de la mà de la gent més humil del poble.
Aigua de maig en un continent avui més necessitat que mai d’una nova esquerra crítica, compromesa, empàtica, vital i emancipadora. De gent decidida a endinsar-se pel camí més lluny d’on el vas deixar. Germinal en temps de contrareforma neoliberal. Per tot això, un cop més, mil gràcies Berta.

Noticias Flash

Plataforma Feminista de Alicante. Desfile 8 M 2014

 

22 M. Marchas por la dignidad CGT Alicante

 

Manifestaciones 22 M. Lo que no dieron los medios

Copyright © 2013. Federación Local CGT Alicante  Rights Reserved.